11.
lastimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [herir ligeramente] encetar, pelar, fer mal. El zapato me ha lastimado el pie, la sabata m'ha encetat el peu. 2 [magullar] masegar, macar. 3 fer malbé, danyar. El granizo ha lastimado las plantas, la calamarsa ha fet malbé les plantes. 4 fig [ofender] ferir, ofendre. Le lastimó en su amor [...]
v tr 1 [herir ligeramente] encetar, pelar, fer mal. El zapato me ha lastimado el pie, la sabata m'ha encetat el peu. 2 [magullar] masegar, macar. 3 fer malbé, danyar. El granizo ha lastimado las plantas, la calamarsa ha fet malbé les plantes. 4 fig [ofender] ferir, ofendre. Le lastimó en su amor propio, el va ferir en el seu amor propi. v pron 5 fer-se mal. Me he lastimado la mano, m'he fet mal a la mà. 6 [lamentarse] lamentar-se, plànyer-se. |
12.
pringar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 enllardar, empastifar, enllefiscar, enllardissar, engreixinar, enllefernar. 2 [con pan] sucar. 3 fam [herir] ferir. 4 [la fama] infamar, desacreditar. 5 pringarla fig [hacer mal una cosa] cagar-la. 6 pringarla fig [morir] petar, dinyar-la. v intr 7 fig [pringarse] embolicarse pron [...]
|